Un món per ser tu

Les situacions són neutres, som nosaltres que posem la intensitat. Imagineu-vos que una persona té una relació personal amb una altra, aquesta persona, té un problema de salud sever . Imagineu- vos ara la mateixa situació, però la primera persona i la segona persona no es coneixen. A quina conclusió podem arribar si ens imaginem aquests dos escenaris? Ens afectarà de la mateixa manera ? Serà l'impacte emocional diferent en els dos casos?   Per mi , la resposta és ‘’ no’’ , perquè la intensitat no és la mateixa . En el primer cas , la intensitat és molt més alta que en el segon cas . Soc concient ,que he posat, un exemple molt dràstic o molt extremista , però, són precisament , aquests exemples que en fan entendre més les coses . Ens fan comprendre que , si som almenys 1% conscients i que depèn únicament i exclusivament de nosaltres mateixos , de la intensitat que posem en el que ens succeeix diariament, podríem  ,gestionar millor les situacions , no creie...

Fa un dies que ,em qüestiono, que si al llarg de la meva vida realment he tingut el control de la meva vida o si la major part del temps només exercia de copilot, com si ,la veiés passar darrera una finestra, observant ,en silenci mentres els altres em deien com la havia de viure. Fins fa poc , no ho dubtava ,m' enganyava, diguent-me que estava visquent la vida que jo volia , que tot ho tenia baix control , que sabia a on em dirigia , fins i tot ,m'agradava la sensació que tenia . Però , sabeu que? No era real , i fins que no va passar un aconteixement que em va deixar en shock no em vaig adonar que tot era una mentida, feia com que,era aquella persona forta, independent, perfecte ( que se suposava que havia de ser),però,en realitat estava deixant que les veus dels altres em definissin. I ara que en sóc conscient, em fa por agafar el control ,perquè,això implica haver d'assumir responsabilitats del que pugui succeir, i que pot ser m'equivoqui, pot ser cometi errors...

Què és el que te inspira al lletgir el títol? Et sona místic? Llunyà? O tal vegada sona erroni? Fins fa poc, cada vegada que em deien que la meva felicitat depenia de mi, que depèn de la meva manera d'enfocar les coses i la forma en la que jo mateixa decideixo percebre la meva realitat, em semblava imposible, fins i tot absurd.  La meva vida s'havia convertit en un continu d'experiències negatives i no ho entenia, fins i tot ,me ''irritava'' que altres persones em diguessin que mires la vida de manera més positiva.  A mi , només em venia el cap ..'' Com puc enfocarme amb el positiu si no hi ha res positiu que enfocar-me?'' Freqüentement ,em demanava, soc suficientment forta per canviar el món? Com puc fer perquè les coses que em succeeixen no m'afectin tant? Poc a poc em vaig donar conta, que per poder canviar el món primer havia de cultivar el meu propi món, tenir clar la meva essència. Vaig començar, a cultivar, un petit ra...