Ir al contenido principal

Tu ets la teva pròpia medicina

Què és el que te inspira al lletgir el títol? Et sona místic? Llunyà? O tal vegada sona erroni?

Fins fa poc, cada vegada que em deien que la meva felicitat depenia de mi, que depèn de la meva manera d'enfocar les coses i la forma en la que jo mateixa decideixo percebre la meva realitat, em semblava imposible, fins i tot absurd. 
La meva vida s'havia convertit en un continu d'experiències negatives i no ho entenia, fins i tot ,me ''irritava'' que altres persones em diguessin que mires la vida de manera més positiva.  A mi , només em venia el cap ..'' Com puc enfocarme amb el positiu si no hi ha res positiu que enfocar-me?''

Freqüentement ,em demanava, soc suficientment forta per canviar el món? Com puc fer perquè les coses que em succeeixen no m'afectin tant?
Poc a poc em vaig donar conta, que per poder canviar el món primer havia de cultivar el meu propi món, tenir clar la meva essència. Vaig començar, a cultivar, un petit racó a la meva ment on em sentis protegida. Aquest petit món podía ser un dia una selva i l'altre dia  ,una casa habitable i comfortable ,on em sentia bé, relaxada , protegida.
El món és un lloc molt extens, amb moltes i moltes persones, cada una amb les seves vivències, experiències…de sobte, em vaig donar compte que canviar el món ja no era tan important, ja era hora, d'enfocar-me en jo i en el  meu món, i ja me preocuparía mes tard per el món dels altres.

De vegades, el potencial que tenim, la capacitat de entendre'ns, escoltar-nos es tan òbvia, que és difícil de veure. Aquest potencial es tan únic, i tan nostre que val la pena lluir-lo, fer una mica més de introspecció i veure com realmente estas. Observa't, sense judicis. T'agrada el que veus? Si es que si, tens la meva màxima admiració i t'animo a que continuis així. Si es que no, també tens la meva màxima admiració, perquè ja haver pogut observar-te i analitzar-te el que pasa per el teu cap uns minuts es un gran pas.

Aquest petit món, interior, ha de ser la teva prioritat perquè, vulguis o no, t'acompanya tota la teva vida

PSDT: Fent clic en aquest enllaç trobareu la meva primera publicació









Comentarios

Entradas populares de este blog

Siendo

Hacia tiempo Ya hacia un tiempo Que no me pasaba por aquí Supongo que esto es en si  Crecer Permitirte ser Permitirte vivir lo que si está vivo en mi Y este blog hacia unos meses que no lo estaba Permitiendome que si ahora en este instante lo está Voy a permitirme escribir Estas palabras Sin resistencias Siendo X.J.

💆

Días sin móvil Días con conexión Solo caminar Solo estar Solo conocer Con quien vas por el camino Con todo lo que te vas encontrando Dime, ¿Si esto no es ya una sanación directa al corazón? No hace falta pasar por situaciones dolorosas para sanar, sino que a veces se requiere de abrirte a vivir experiencias bonitas, de esas que vives y sientes que todo está bién. X.J.