Fa un dies que ,em qüestiono, que si al llarg de la meva vida realment he tingut el control de la meva vida o si la major part del temps només exercia de copilot, com si ,la veiés passar darrera una finestra, observant ,en silenci mentres els altres em deien com la havia de viure.
Fins fa poc , no ho dubtava ,m' enganyava, diguent-me que estava visquent la vida que jo volia , que tot ho tenia baix control , que sabia a on em dirigia , fins i tot ,m'agradava la sensació que tenia . Però , sabeu que? No era real , i fins que no va passar un aconteixement que em va deixar en shock no em vaig adonar que tot era una mentida, feia com que,era aquella persona forta, independent, perfecte ( que se suposava que havia de ser),però,en realitat estava deixant que les veus dels altres em definissin.
I ara que en sóc conscient, em fa por agafar el control ,perquè,això implica haver d'assumir responsabilitats del que pugui succeir, i que pot ser m'equivoqui, pot ser cometi errors. No podría culpar en els altres, no podría perdonar-los com sempre feia i nose si sóc lo suficientment forta per poder culpar-me a mi, per poder perdonar-me a mi. Aquesta por em paralitza , em fa sentir petita e insignificant.
Però , també , se que agafaré el coratge , aquella força interna , i em posaré el volant.
Per jo.
Comentarios
Publicar un comentario