Ir al contenido principal

Ets el conductor o el copilot de la teva vida?


Fa un dies que ,em qüestiono, que si al llarg de la meva vida realment he tingut el control de la meva vida o si la major part del temps només exercia de copilot, com si ,la veiés passar darrera una finestra, observant ,en silenci mentres els altres em deien com la havia de viure.

Fins fa poc , no ho dubtava ,m' enganyava, diguent-me que estava visquent la vida que jo volia , que tot ho tenia baix control , que sabia a on em dirigia , fins i tot ,m'agradava la sensació que tenia . Però , sabeu que? No era real , i fins que no va passar un aconteixement que em va deixar en shock no em vaig adonar que tot era una mentida, feia com que,era aquella persona forta, independent, perfecte ( que se suposava que havia de ser),però,en realitat estava deixant que les veus dels altres em definissin.

I ara que en sóc conscient, em fa por agafar el control ,perquè,això implica haver d'assumir responsabilitats del que pugui succeir, i que pot ser m'equivoqui, pot ser cometi errors. No podría culpar en els altres, no podría perdonar-los com sempre feia i nose si sóc lo suficientment forta per poder culpar-me a mi, per poder perdonar-me a mi. Aquesta por em paralitza , em fa sentir petita e insignificant.


Però , també , se que agafaré el coratge , aquella força interna , i em posaré el volant.
Per jo.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tratate con amor 🫶

 No hubieras podido evitar nada Porque todo lo que ha pasado Ya ha pasado Así pues, Ocurrió como debía suceder Ahora bien, tú eliges si "castigarte" o "aprender" Aprender, sinónimo de "ok, ¿que puedo hacer yo para que no se vuelvan a repetir ciertas cosas?" Recuerda añadir, una pizca de amor propio en estos aprendizajes :) Te mereces tratarte bien y bonito X.J.

🤍

 No eran fuegos artíficiales  Lo que sentiste Ni mucho menos una conexión brutal explosiva que nunca más sentirás Sino fue una activación de tus heridas Intentando ser curadas con raíz de pasado En presente X.J.

Dispuesta

 Hoy me despedido con cierto cariño Y 4 cucharas de miedo por no saber que sucederá A la superwomen que hay viva en mi Esa parte de mi que a veces se cree el lema de "mujer fuerte que puede con todo" Pues no No puedo con todo Y esto no me hace débil Me hace humana Humanament imperfecta Amo todo aquello que me aleja de la perfección Amo todo aquello que me aleja de la lucha invisible de pretender ser suficiente Amo cuando me permito ser  Amo cuando estoy rodeada de personas que nos potenciamos El ser humano que siempre hemos sido Bellamente imperfectos X.J.