Deixar de martiritzar-me ha estat una de ses millors decisions

I clar que comet ''errors''
I clar que moltes vegades soc molt impulsiva
I clar que'' m'equivoc''

Pero i que? Això justifica autocastigar-me, constantment?

Jo fins fa poc em creia que si.

Però he verificat que no hi ha justificació per tractar-te a tu mateix d'aquesta forma.

Et mareixes que te tractis amb molt d'amor i molta molta comprenció i acceptació. I ,sobretot, confiar amb sa vida perquè a l'observar que hi ha coses que no desitgaves que et pasesin però que gràcies en aquestes ets qui ets ara i ,finalment, acabaràs agraint-ho perquè no podría ser d'una altre forma.

I creu-me quan et dic que tot el que et vaigui pasant es perquè pots i podrás enfrontar-ho i obtenir un gran aprenentatge per transformar-te amb qui verdaderament ets!