A una part

La veritat és que t’estimat com ningú

I, irònicament,

Això ha estat l’error

Perquè a l’estimar-te tant a tu

M’ha mancant, amor

I com un captaire ,anava reclamant-te l’amor que me faltava

Incrèdula ,de jo, em pensava, que eres tu el responsable de donar-me l’amor que me faltava 

I, clar..com pots donar amor ,quan, a tu mateix no el te pots donar?

Un dia ,

No record com va ser

Però algo dins meu va despertar

Vaig recollir les miques que quedaven de jo

I m’envaig anar ,lluny

T’estimava , si

De fet, hi havia part meves molt arrelades a tu

Però ,estimar, l’amor..té un altre significat, un altre valor.

Crec que és la prova d’autoamor més meravellosa i sincera que m’he fet.