Ho reconec I amb admiració Cap a jo afirmar que.. Ja no em fa por anar-me'n Sinó que em fa més por quedar-me On no és Ni serà I tal vegada, ni ha estat Que jo ja no perd temps a ensenyar els mínims que tothom es mereix. Quan entrenes, perquè sí, és un entrenament desenvolupar el múscul d’anar-te’n, el coratge de fer-ho de mirar-te i dir aquelles paraules que a tots ens fan por i incomoditat dir.. : "No és aquí on vull créixer" O "No em sent del tot jo aquí" O "No em meresc això" Ho sè No és gens fàcil Però és necessari De tant en tant anar a n'es gimnàs a entrenar aquest múscul T'acompany amb amor, X.J.